Entrevista a Josep M. López, CEO de Edma Innova.
EDMA innova és una enginyeria especialitzada en projectes de Recerca, Innovació i Desenvolupament (R+D+I) focalitzada en el camp de les tecnologies de l’electrònica industrial, telecomunicacions i en tecnologies de l’ informació, així com assessorament en l’elaboració i execució de projectes d’Innovació en àmbits diversos.
Per entendre millor el què feu, en quins projectes treballeu actualment?
Som una enginyeria especialitzada en tecnologies de la informació, inclouen electrònica i informàtica, focalitzada en la recerca i innovació. Desenvolupem projectes per a empreses d’arreu d’europa però també per a empreses Catalanes. Actualment alguns dels projectes inclouen per exemple un sistema per a la monitorització d’escoles equines, control i optimització de la producció de gespa i recerca en nous models per a la empresa minera, entre d’altres. En aquests casos òbviament treballem amb especialistes de cada sector i nosaltres col·laborem amb ells dins de la nostra expertesa. Estem planejant la comercialització d’alguns productes desenvolupats per nosaltres, però porta temps.
Sou l’empresa amb mes treballadors a Nexes, com ho gestioneu això?
Realment és complexa. Hi ha dos punts de vista: el primer és des del punt de vista humà. Amb 7 persones ja es comença a crear relacions socials internes que cal tenir en compte, tot i que tampoc tenim unes dimensions grans com per a generació de conflictes (en curt: ens coneixem tots). En aquest cas el millor és simplement que la gent senti la feina com a seva. Intentem crear un ambient de feina prou distès per a que es pugui desenvolupar la feina de forma còmode i fins a cert punt auto-gestionada. L’altre cosa és la gestió administrativa en sí mateixa: amb 7 persones hi ha molta feina a fer (nómines, contractacions, dietes, preparació de viatges, dubtes legals, etc…) i en canvi no tenim prou infraestructura com per tenir contractada una administradora pròpia. En aquest cas t’has de recolzar en una gestoria que proporcioni bons serveis i sigui eficaç.
El vostre equip, el formen persones altament qualificades. Us ha costat molt trobar aquests perfils?
Actualment som enginyers i doctors. Costa una mica més que en d’altres tipus de feina el trobar la persona adequada. Per a això anem a universitats i eines cercadores de feina (tipus infofeina, infojob…s). Ens ha costat un parell de mesos trobar cada persona, perquè el perfil que cerquem tot i no ser massa “exclusiu”, tampoc és dels perfils que abunden més, però al final s’ha trobat. Sí que hem notat, però, que enguany 2015 ens ha estat més complicat trobar gent d’aquest perfil, i és que molta gent formada ha marxat d’Espanya malauradament cap a d’altres països i en casos com el nostre això es nota. No obstant hem trobat finalment el que cerquem, però és un toc d’atenció per a tots i preocupant per a tota la societat, ja que veiem que les “neurones” se’ns en van.
Treballeu amb persones i empreses d’altres països, tot des de un lloc rural com és Nexes. Es viable? Com ho feu?
Amb les tecnologies de la informació es pot fer feina intel·lectual des de qualsevol lloc del món. No és un problema. La comunicació la fem directament per internet, incloent algunes reunions, si bé és obvi que periòdicament fem reunions arreu d’Europa amb les empreses i socis dels projectes. També viatgem si hem de fer proves de camp dels sistemes, però en aquest cas encara que treballéssim a qualsevol lloc, hauríem de viatjar igualment . Però l’ambient distès és molt important. Hi ha diferència de treballar a Girona – a millor, més tranquil a Nexes – però jo personalment he treballat a Barcelona, i a tots ens agrada el treballar en un entorn menys compressiu que en una gran ciutat.
Quines dificultats us trobeu en aquest sector tant competitiu i global?
La principal dificultat que ens estem trobant és curiosament més “interna” que externa, és a dir, d’Europa i Espanya que no pas de la “globalitat”: en el marc Europeu s’ha modificat els programes de recerca i retallant respecte als que ja hi havia i ens obliga a adaptar-nos. En quant a innovació a nivell nacional Espanyol i Català la cosa és quasi impossible per les condicions que posen. En general la paraula innovació està de moda en boca de polítics, però la realitat és una altre molt diferent, i cal saber on es va. Aquesta, per a mí, és la pitjor de les dificultats: intentar competit en un entorn global emprant la innovació (perquè a costos no podem competir), però a la hora de la veritat les institucions en realitat no inverteixen (o inverteixen molt poc i en condicions no acceptables, com crèdits). Sembla com si la paraula innovació és “cool”, però cal inversió forta que les institucions no volen assumir. I actualment fins i tot Europa ho està complicant amb intents de retallada, canvis de finançament a models més de capital risk, etc…. Aquesta és realment una dificultat important, però…qui va dir que tenia que ser fàcil?.